Calidoscopi d'Educació Social

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DEL CENTRE OBERT PORTAL NOU El Ple de l'Ajuntament, en la seva sessió del passat 25 d'abril de 2005, va aprovar inicialment el Reglament de règim intern del Centre Obert Portal Nou Exposat al públic mitjançant anuncis inserits en el BOP de Tarragona núm. 107 de 10 de maig, en el DOGC núm. 4383 de 12 de maig i en el diari El Punt de 5 de maig, no s'han presentat al·legacions ni reclamacions, esdevenint definitivament aprovat, procedint-se a la publicació del seu text íntegre. Contra el mateix, que esgota la via administrativa, podreu interposar directament recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la seva notificació, davant la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d'acord amb els articles 10.1.a), 14, 25 i 46 de la Llei de la jurisdicció contenciós administrativa, 107.3 de la Llei 30/1992. Això sense perjudici de qualsevol altra recurs qu

El trastorno límite de la personalidad o borderline (TLP) ha sido objeto de discusión en diversos congresos y ha dado lugar a numerosas teorías en las últimas décadas. Desde su aparición como diagnóstico “ oficial ” en el DSM-III (Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales) en el año 1980, se han realizado múltiples investigaciones y se ha generado una gran controversia entre profesionales especialmente en torno al tratamiento y posible pronóstico. Sin duda, esto ha repercutido en el escaso y muchas veces erróneo entendimiento del trastorno por parte de los propios afectados y de sus allegados. Además, la variedad de respuestas emocionales y conductuales que presenta el paciente, al igual que las que provoca en los terapeutas y demás personas que le rodean, suelen generar gran desconcierto.  Actualmente, en las urgencias de los hospitales, en las unidades de agudos, en las consultas privadas y en las unidades de salud mental en general, existe un gran número d

Cuando una persona se encuentra con un ser querido que se daña o autolesiona, la primera reacción es de desconcierto e incomprensión. No saben por qué está pasando esto ni qué pueden hacer para ayudarle. Este artículo intentará esclarecer lo que sucede en estos casos y dar algunas pautas de acción a las personas que se auto-lesionan. Dañarse a uno mismo es una manera de vérselas con emociones muy intensas. A algunas personas les proporciona el alivio que el resto de nosotros suele encontrar en el llanto. Pero tal vez estas personas han llorado tanto que ya no les proporciona ningún alivio. Algunas personas que se autolesionan se sienten tan enfadadas y agresivas que no pueden controlar sus emociones. Tienen miedo de llegar a lastimar a alguien, así que vuelven su agresión hacia sí mismas buscando liberarse de ella. A veces se considera a estas personas como buscadoras de atención. Sin embargo, una persona que se autolesiona puede creer que ésta es la única manera de comunicar

Intervenció psicoeducativa del superdotat a l'aula. 1- Introducció La superdotació o altes capacitats són conceptes encara controvertits i no exemptes de polèmica respecte al seu significat, avaluació i intervenció. Tothom sap, però, que es tracta d'uns termes que s'utilitzen per designar a aquells nens que tenen una alta intel·ligència. Una altra qüestió és què entenem per intel·ligència i com podem mesurar-la per establir uns criteris fiables d'identificació entre nens amb aparents bones capacitats.  El primer psicòleg que va utilitzar la paraula "superdotat" va ser el nord-americà Lewis Terman (1932) per referir-se als subjectes que estaven en la franja superior de l'1% en els resultats d'intel·ligència general avaluada mitjançant les escales Stanford-Binet.  Més endavant va anar agafant rellevància el concepte de QI (Quocient Intel·lectual), per considerar el superdotat com el subjecte que obtenia una puntuació igual o superior a un valor